Aquest treball estudia el significat i l’evolució de la imatge de l’amic i l’amat, una expressió paradigmàtica de la literatura de Ramon Llull. Les obres que desenvolupen
aquesta imatge defineixen una art d’estimar Déu, l’amància, alhora que són un manual de contemplació amb una dimensió específicament literària, en què la comunicació estètica serveix com a eina intelꞏlectual per a la transformació espiritual. L’amic hi representa simbòlicament l’artista exitós; la seva història és la de la realització de l’ésser humà que segueix el camí de l’Art lulꞏliana, de tal manera que esdevé exemple literari de l’aplicació del mètode artístic. Les obres amatives presenten, així, una associació recíproca entre literatura i art de contemplació.
Aquesta tesi, elaborada en el marc del programa de doctorat “Filologia e Critica" (curriculum Filologia romanza) de la Università degli Studi di Siena del programa "Estudis lingüístics, literaris i culturals" (línia de recerca “Estudis avançats en lingüística i literatura catalanes”) de la Universitat de Barcelona, s'inscriu a l'institut de recerca Opera del Vocabolario Italiano (CNR) i al projecte finançat de Sciència.cat.
Università degli Studi “Gabriele D’Annunzio” de Chieti-Pescara
Aquesta tesi, elaborada en el marc del programa de doctorat “Lingue, letterature e culture in contatto” de la Università degli Studi “Gabriele D’Annunzio” de Chieti-Pescara, ha estat codirigida per Ilaria Zamuner (Univ. Chieti-Pescara), Lluís Cifuentes (UB) i Sergio Lubello (Univ. Salerno), i s'inscriu en el projecte Sciència.cat.
