Tesis doctorals

Aquesta tesi té com a objectiu analitzar el debat sobre l'organització del plurilingüisme social en una eventual Catalunya independent que es va produir entre els anys 2012 i 2018. L'anàlisi de l'evolució d'aquest debat, dels actors que hi han participat i dels arguments que s'hi han utilitzat permetrà veure quines aportacions s'han fet en el debat global sobre la política lingüística, la planificació lingüística i l'organització de les polítiques lingüístiques en societats plurilingües.

Aquesta tesi doctoral estudia el discurs del crític literari i poeta Ramon Domènec Perés, un dels principals impulsors del modernisme a Catalunya. Es prenen com a marc temporal trenta anys, que abasten des de 1883 fins a 1913, coincidint amb el seu període de màxima esplendor. El treball examina totes les publicacions on Perés va escriure durant aquest temps, tant d'abast català com espanyol, i se centra a analitzar les seves opinions sobre la literatura catalana.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar l'evolució de les ideologies lingüístiques presents en obres lingüístiques catalanes publicades durant el segle XIX. Més concretament, se centra a analitzar les projeccions i les legitimacions que aquestes obres fan de la relació diglòssica que s'estableix entre el català i el castellà en el context de la creació dels estats nació moderns i de les societats liberals. Més tangencialment, s'ocupa també d'estudiar les ideologies sobre la identitat de la llengua catalana i la relació històrica que havia tingut amb l'occità.

La present tesi estudia el tractament donat per sis traductors professionals de l'anglès al català a un conjunt de fenòmens relatius a l'estructura informativa; és a dir, la manera com els enunciadors adeqüen el seu discurs als estats transitoris de la ment dels enunciataris a fi d'optimitzar la comunicació, i també de transmetre informació implícita.

The subject of the present work is the Lògica del Gatzell by Ramon Llull, a verse compendium based on al-Ghazālī’s Maqāṣid al-falāsifah and Peter of Spain’s Tractatus, to which the author added some elements of his personal thought. This is Ramon Llull’s first vernacular work, which, on the basis of the opinions of Jordi Rubió and Charles Lohr, has been insofar considered the transposition into vernacular verse of the Compendium logicae Algazelis, itself a translation of an Arabic compendium. The preparatory study for the new critical edition, however, required a further comparative analysis of the two texts, also in relation to the Arabic and Latin sources, which revealed problematic cases that challenge the commonly accepted compositional process. Through the discussion of a series of textual comparisons, a new hypothesis has been formulated about the relationship between the two compendia.

Enllaç per seguir la sessió de defensa de la tesi en directe.

Aquest treball estudia el significat i l’evolució de la imatge de l’amic i l’amat, una expressió paradigmàtica de la literatura de Ramon Llull. Les obres que desenvolupen
aquesta imatge defineixen una art d’estimar Déu, l’amància, alhora que són un manual de contemplació amb una dimensió específicament literària, en què la comunicació estètica serveix com a eina intelꞏlectual per a la transformació espiritual. L’amic hi representa simbòlicament l’artista exitós; la seva història és la de la realització de l’ésser humà que segueix el camí de l’Art lulꞏliana, de tal manera que esdevé exemple literari de l’aplicació del mètode artístic. Les obres amatives presenten, així, una associació recíproca entre literatura i art de contemplació.

Aquesta tesi, elaborada en el marc del programa de doctorat “Filologia e Critica" (curriculum Filologia romanza) de la Università degli Studi di Siena del programa "Estudis lingüístics, literaris i culturals" (línia de recerca “Estudis avançats en lingüística i literatura catalanes”) de la Universitat de Barcelona, s'inscriu a l'institut de recerca Opera del Vocabolario Italiano (CNR) i al projecte finançat de Sciència.cat.<

Aquesta tesi, elaborada en el marc del programa de doctorat “Lingue, letterature e culture in contatto” de la Università degli Studi “Gabriele D’Annunzio” de Chieti-Pescara, ha estat codirigida per Ilaria Zamuner (Univ. Chieti-Pescara), Lluís Cifuentes (UB) i Sergio Lubello (Univ. Salerno), i s'inscriu en el projecte Sciència.cat.