I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023)

Barcelona, 28 de novembre - 1 de desembre del 2023

 

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Institut del Teatre, convoquen el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023), que se celebrarà a Barcelona del 28 de novembre a l'1 de desembre del 2023.

El congrés vol esdevenir un punt de trobada d'investigadors, escriptors i lectors que permeti aprofundir el coneixement de la literatura catalana dels anys setanta a l'actualitat per acabar establint-ne un relat general capaç d'integrar els principals processos transformadors i la gran diversitat de fenòmens que l'han constituïda.

Presentació

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l'Institut del Teatre, convoquen el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023), que se celebrarà a Barcelona del 28 de novembre a l'1 de desembre del 2023. El congrés vol esdevenir un punt de trobada d’investigadors, escriptors i lectors que permeti aprofundir el coneixement de la literatura catalana dels anys setanta a l’actualitat per acabar establint-ne un relat general capaç d’integrar els principals processos transformadors i la gran diversitat de fenòmens que l’han constituïda.

El concepte de postmodernitat hi és emprat com a categoria històrica que engloba una època en què la literatura catalana es desenvolupa en relació amb uns condicionants materials, socials i culturals específics de les societats postindustrials. Aquests la fan substancialment diferent de la literatura d’altres èpoques en aspectes que, com els mecanismes de producció, el lloc de l’escriptor i la literatura en la societat, la seva relació amb altres mitjans culturals, etc., acaben repercutint profundament en la mateixa construcció de poètiques i nocions específicament literàries. L’any 1968 pot prendre’s com a data simbòlica d’inici d’aquesta època, com ja han fet diversos estudis i manuals, pel tipus d’esdeveniments, nacionals i internacionals, literaris i socials, que hi conflueixen, i malgrat que es tracta d’un canvi gradual que es produeix al llarg dels anys seixanta i setanta. Queda obert al debat si la unitat d’aquesta època es manté fins a l’actualitat o en les darreres dècades es poden detectar canvis d’abast prou ampli que permetin parlar, com s’ha fet en diverses ocasions i des d’argumentacions diferents, d’una nova època.

El congrés, doncs, busca establir les línies mestres de l’estudi de la literatura catalana des dels anys setanta, amb aspectes originats en els seixanta, fins a l’actualitat. Per estructurar-lo, les ponències, comunicacions i taules rodones s’organitzaran en set blocs:

  1. Marcs, confluències i tradicions: estudi de la literatura catalana postmoderna en relació amb diferents tradicions literàries (cultes i populars), en confluència amb àmbits creatius diversos (música, audiovisual, etc.) o en els marcs coetanis espanyol, europeu, occidental i global.
  2. Narrativa: estudi dels principals processos, tendències, debats i poètiques que han constituït els gèneres narratius en la postmodernitat (incloent-hi guions de cinema, televisió, ràdio o còmic).
  3. Poesia: estudi dels principals processos, tendències, debats i poètiques que han constituït els gèneres poètics en la postmodernitat.
  4. Teatre: estudi dels principals processos, tendències, debats i poètiques que han constituït els gèneres teatrals en la postmodernitat.
  5. Gèneres de no-ficció: estudi dels principals processos, tendències, debats i poètiques que han constituït els gèneres de no-ficció en la postmodernitat (periodisme, assaig, dietarisme, filosofia, crítica literària i teatral, memorialisme, estudis literaris, etc.).
  6. Literatura, art i experimentació: estudi de l’escriptura híbrida, experimental o conceptual i de la seva relació amb l’experimentació en les altres arts (plàstiques, aplicades, musicals, performatives, etc.).
  7. Món editorial i traduccions: estudi de l’evolució i els canvis en el món editorial postmodern, així com del paper que ha tingut la traducció tant en el món editorial com en la resta d’àmbits de la literatura catalana postmoderna.

El congrés comptarà amb la participació d’especialistes universitaris d’arreu del món i d’escriptors catalans destacats en el panorama d’aquestes dècades. També s’obre la crida a la participació a tots aquells investigadors que estiguin fent recerca en aquest àmbit d’estudi.

Crida a la participació

S’obre la crida a la participació a tots aquells investigadors que estiguin fent recerca en l'estudi de la literatura catalana des dels anys setanta fins a l’actualitat. Poden presentar-hi propostes de comunicació que seran sotmeses a una avaluació interna per l’organització del congrés i a una avaluació externa per un comitè científic format per: Marc Audí (Université Bordeaux-Montaigne), Margarida Casacuberta (Universitat de Girona), Enric Cassany (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Domingo (Universitat de Barcelona) i Patrizio Rigobon (Università Ca’Foscari). Tant l’organització com el comitè valoraran l’interès de la proposta, la seva adequació al congrés i la trajectòria investigadora de l’autor.

Les propostes s’han de presentar seguint aquestes indicacions:

  1. Cal enviar les propostes abans del dia 4 de desembre de 2022 com a adjunt en format PDF a l’adreça cong.postmodernitat@ub.edu.
  2. Cada proposta ha d’incloure, en un sol PDF: un resum d’entorn a 5.000 caràcters, amb espais inclosos; una llista d’entre quatre i deu paraules clau; i un resum biobibliogràfic de la trajectòria de l’autor d’entorn a una pàgina de llargada.
  3. Atesos els objectius del congrés, no s’admetran les comunicacions que es proposin l’estudi d’una sola obra literària, d’un sol aspecte d’una obra o d’un sol autor. Les comunicacions han de tenir per objecte l’estudi de tendències, períodes, gèneres, grups, debats, estètiques, processos, línies generals o qualsevol aspecte que comporti la interpretació de diferents obres, autors o fenòmens relacionats entre si. Tampoc no és objecte principal del congrés el debat teòric i metodològic. S’acceptaran comunicacions plantejades des de qualsevol metodologia, però l’objecte d’estudi i debat no ha de ser la metodologia, sinó que aquesta s’ha de presentar directament aplicada a l’examen de la literatura catalana de l’època. 
  4. La presentació oral de les comunicacions serà d’una durada màxima de 20 minuts.
  5. Està previst que els resultats del congrés serveixin per confeccionar un llibre. Totes les comunicacions presentades al congrés podran publicar-se en aquest llibre, on podran tenir una llargada màxima de 75.000 caràcters. Caldrà, però, que passin l’avaluació interna dels editors del volum i una doble avaluació externa cega. Se’n valorarà la qualitat i l’adequació i en resultarà un informe que en recomani la publicació sense canvis, la publicació amb canvis o l’exclusió del volum.

Descarrega la crida (PDF)

Organitza:

 

                                                                              

                                                                                                   

 

 

Amb la col·laboració de: