II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Modernitat versus Postmodernitat

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona convoquen, amb la col·laboració del PEN Català i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Modernitat versus Postmodernitat, que se celebrarà a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona del 2 al 5 de desembre del 2025. Després que el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023) fixés una explicació general de la gran diversitat de fenòmens constitutius de la literatura catalana de l’època postmoderna, aquest segon congrés es planteja com a trobada acadèmica per estudiar els principals aspectes que permeten establir un marc diferencial entre la literatura catalana moderna i la postmoderna.

El concepte de postmodernitat hi és emprat com a categoria històrica que engloba una època en què la literatura es desenvolupa en relació amb uns condicionants materials, socials i culturals específics que ja no són els mateixos de les societats industrials. Si en aquestes es va produir una literatura que anomenem moderna, les noves estructures postindustrials en generen una de substancialment diferent: els mecanismes de producció i difusió, el lloc de l’escriptor i la comunicació lingüística en la societat, la seva relació amb altres mitjans culturals, etc., repercuteixen en la construcció de poètiques i nocions específicament literàries que, al seu torn, incideixen en aquells. Sorgeix així una literatura derivada de la moderna, però diferenciada d’aquesta en molts aspectes. El concepte de postmodernitat aplicat a la literatura té sentit en la mesura que la literatura postmoderna és aquella que apareix històricament després de la moderna derivant-ne per herència, en alguns aspectes; per oposició, en d’altres; i per adaptació a una condició cultural diferent, en tots. És per això que els estudis sobre postmodernitat i literatura postmoderna tendeixen sempre a començar establint les semblances i les diferències amb la modernitat i la literatura moderna. En fer-ho, s’ha establert també la noció de postmodernisme com una tendència oposada al modernisme entès com l’art i la literatura dels anys àlgids de la modernitat —de finals del segle XIX als anys trenta del XX.

A grans trets, es pot considerar que la literatura catalana moderna és aquella que es produeix entre el segle XIX i els anys cinquanta i seixanta del segle XX, especialment entre el Modernisme i el realisme històric; mentre que la literatura catalana postmoderna començaria a sorgir als anys seixanta del segle XX i duraria fins a l’actualitat, tota una època dins la qual es pot parlar, en certs casos, de postmodernisme. El congrés es proposa examinar les vies per les quals el sorgiment i el desenvolupament d’una literatura catalana postmoderna —i, quan escau, dins d’aquesta, postmodernista— comporta la institució d’una literatura que ja és diferent en molts aspectes de la moderna. L’acarament dels conceptes de modernitat i postmodernitat mitjançant la preposició llatina versus busca establir un marc que reculli les diverses vies de relació entre literatura moderna i postmoderna: una nova literatura contra aquella que és percebuda com a obsoleta perquè pertany a un món periclitat; una nova literatura que mira cap a aquella que percep com a anterior, fonamental i referencial per relacionar-s’hi de maneres diferents; la literatura d’una nova societat que es construeix enfront de la literatura d’una organització social anterior. Per tant, es deixa la porta oberta a l’estudi de tota mena de relacions entre literatura moderna i literatura postmoderna (contraposicions, semblances, divergències, aspectes comuns, transformacions, ruptures, continuïtats, etc.) en tots els àmbits del camp literari (poètiques, obres i autors concrets, món editorial, espais de presència pública de l’escriptor i la literatura, usos dels gèneres i subgèneres literaris, crítica, etc.).