La literatura és una manifestació de la dimensió simbòlica i narrativa de la ment. Ens permet explorar àmbits bàsics de l’experiència humana i confrontar-los amb la nostra pròpia experiència.

"Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació." (Pere Calders, “L’exprés”, Invasió subtil i altres contes, 1978)

Calders ens confronta amb les il·lusions inútils a què ens aferrem i també amb el dilema ètic de si és lícit desenganyar qui viu d’aquestes il·lusions.

En les seves Cartes a un poeta jove, Rainer M. Rilke aconsella el seu corresponsal d’anar cap endins:

“Hi ha tan sols un únic mitjà. Entri dintre seu [...] no sabria donar-li cap més consell que aquest: entrar dintre seu i explorar les profunditats de les quals sorgeix la seva vida.” (traducció de Ramon Farrés, Barcelona: Angle Editorial, pp. 40-43)

El món interior és l’àmbit on ressona allò que llegim en forma d’intuïcions, pensaments, sentiments, sensacions i emocions. És l’àmbit de la subjectivitat.

Fer atenció a aquests ressons permet assaborir el que els textos són i alhora poblar la nostra interioritat fent conscients els ressons.

“Tenir cura del món interior vol dir crear condicions perquè aquest creixi, perquè el cor s’eixampli, perquè els ulls s’obrin, perquè visquem des de més endins, per anar més a fons, per gustar i assaborir més la vida, per ser més persona.” Helena Esteve, Ruth Galvei Lluís Ylla, Ser a l’escola. Pedagogia i Interioritat, Barcelona, Pagès Editors, 2008.

“He cercat arreu la calma i només l’he trobada assegut, en un racó i amb un llibre entre les mans.”  (Tomàs de Kempis)

“Només estimem quan estem atents” (Simone Weil)

La meditació és la pràctica qualitativa de l’atenció. El cultiu de l’atenció, portat a la lectura de textos, pot fer percebre de manera més profunda, directa, intuïtiva (i sense judici, o predisposició) un text literari. 

El que plantegem és que la lectura (i l’escriptura) es pot entendre com una pràctica meditativa que deriva en una comprensió eficient.

A cap lector habitual de textos literaris no li sorprendrà que la literatura fomenta la intuïció: el seu terreny és el del símbol, no l’evidència, i per ser abordada demana una mirada més contemplativa que analítica, més unitiva que parcial. Exposa la totalitat en la seva complexitat i no busca de resoldre-la, sinó que l’accepta i n’observa el dinamisme. La meditació també exercita una actitud semblant. Ressitua la percepció i porta a conèixer el mecanisme de la ment o la identitat, i la seva diferència amb l’atenció. Dilueix els abismes psíquics, i associa l’entendre amb l’estimar. Meditar ve del llatí medeor, ‘tenir cura’, quan meditem ens cuidem, tenim cura de. El lligam entre literatura i meditació no és casual pel fet que la literatura, pel seu afany d’endinsar-se en tots els camps de l’experiència, ha arribat sovint als espais de plenitud que investiga la meditació.