La poesia neomística de Joan Vinyoli. Una lectura de 'Llibre d’amic' i 'Cants d’Abelone'

Autor
Júlia Català Benejam
Director
Marina Gustà Martorell (codirectora), Jordi Marrugat Domènech (codirector) i Joan Santanach Suñol (tutor)
Data de lectura
Lloc de lectura
Sala de Professors de l'Edifici Josep Carner (5è pis), Facultat de Filologia i Comunicació, UB

Aquesta tesi presenta una lectura aprofundida de Llibre d’amic i Cants d’Abelone, de Joan Vinyoli, dos llibres que l’autor va concebre per formar díptic i en què intentà reflectir una aventura d’ordre fisicoespiritual poetitzant el salt transcendental de l’amor transitiu a l’amor sense objecte. Els termes amb què el poeta definí aquesta poesia (“neomística” i “mística profana”), juntament amb alguns dels elements paratextuals d’ambdós reculls, n’ha motivat una anàlisi hermenèutica comparada amb la resta d’obres vinyolianes i amb un seguit de referents tant de la tradició pròpia com universal, especialment de la mística i la germànica. Altres informacions i materials indispensables acompanyen aquesta proposta interpretativa, inèdita, per arrodonir-la i fer-ne la més completa fins a dia d’avui a propòsit del díptic misticoamorós de Vinyoli: un recorregut pel procés de gestació, escriptura i publicació d’un i altre volum permet entendre quin lloc ocupen en el tramat vital i literari de l’autor; un estat de la qüestió bibliogràfica recopila i endreça totes les aportacions que els estudiosos n’han fet fins al moment; un apartat dedicat a la seva història genètica ofereix una descripció i un comentari de les variants que permet reconstruir el procés original de creació d’aquests textos, resseguir-ne l’evolució i millorar-ne la comprensió, un exercici que ha estat possible gràcies a l’accés, per primer cop, a tota la documentació original del Fons Joan Vinyoli; una lectura final d’El griu com a continuïtat del projecte poètic que representen Llibre d’amic i Cants d’Abelone planteja la possibilitat de dilatar el concepte de díptic fins al de tríptic. Tot plegat permet consolidar Joan Vinyoli com un poeta imprescindible de la poesia catalana contemporània i brinda una visió panoràmica i actualitzada de dues obres crucials a l’hora d’explicar la seva figura i el conjunt de la seva producció des de la complexitat i l'originalitat que les defineixen.

La tesi s'inscriu en el programa de doctorat "Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals" de la Universitat de Barcelona (línia de recerca "Estudis Avançats en Lingüística i Literatura catalanes").