La literatura castellana medieval posseeix un ampli repetori bibliogràfic sobre un conjunt de textos de temàtica amorosa conegut com a “novela sentimental”. Hi ha moltes connexions d’aquests materials literaris amb la Corona d’Aragó. Aquesta tesi es proposa d’establir si es pot parlar d’una branca catalana del gènere. Amb aquest objectiu, l’autora fa una anàlisi de les aportacions de la crítica i recull la idea que la novel•la sentimental no és exactament un gènere o subgènere, sinó més aviat una moda o tendència literària que afecta un conjunt de textos que comparteixen unes determinades característiques, i també uns mateixos models.
