- Inici
- Departament
- Nous estudiants
- Docència
- Recerca
- Publicacions
- Actualitat
Professors de Filologia Catalana que conclouen etapes
dimarts, 09 juliol, 2024
Aquest any es jubilen tres professors dels Estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona: Emili Boix, Andreu Bosch i Josep M. Domingo. També finalitzen la seva vinculació a la UB com a professors emèrits Lola Badia, Jaume Coll i Josep Murgades.
Emili Boix ha estat una figura fonamental en la configuració de la formació de grau i màster en sociolingüística catalana a la UB; en la definició dels conceptes de la sociolingüística i la dimensió social de la llengua catalana i la recerca en aquest àmbit; en el disseny, juntament amb altres col·legues de la secció, dels primers corpus orals del català; i en la creació de les línies de recerca sobre la variació lingüística, també amb altres col·legues, que han acabat concretant-se en l'actual Grup d’Estudi de la Variació. És també una veu experta de la societat i la cultura barcelonines. Ha investigat sobretot les tries de llengua, i és autor de l’assaig Civisme contra cinisme. Llengües per viure i conviure.
Andreu Bosch, en els 24 anys de treball a la UB com a professor associat, ha aportat valor als nostres ensenyaments des de l'expertesa professional que s'espera del que ara en diem "associats purs": persones amb experiència i prestigi en el seu àmbit que, com en el cas de l’Andreu, aporten aquests valors a la docència universitària. Dins i fora de la universitat, ha treballat al servei de la llengua i de la societat catalanes. Pel que fa a la recerca, ha participat en els projectes d’Història de la Llengua i Dialectologia del nostre departament, s’ha especialitzat en l’estudi del català de l’Alguer, amb nombroses publicacions, i ha publicat altres treballs sobre lèxic, literatura i història.
Josep M. Domingo és un dels grans estudiosos de la literatura catalana contemporània i un dels redefinidors de l’estudi del Vuit-cents. Ha publicat estudis sobre el fenomen de Renaixença, els Jocs Florals, el realisme i sobre les figures de Joaquim Rubió i Ors, Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer, Josep Yxart i Narcís Oller. Així mateix, ha codirigit el cinquè volum de la Història de la literatura catalana. El Vuit-cents (2018). Després d’anys de docència a la Universitat de Lleida, des de 2014 exerceix de professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Ha estat un dels docents més estimats de la casa i, sens dubte, les seves lliçons seran de les més recordades per promocions i promocions d’alumnes.
Lola Badia ha exercit un mestratge fonamental per al desenvolupament dels estudis sobre literatura catalana medieval a les universitats de tot el país. A ella es deu la direcció continuada de projectes i grups de recerca i la formació de diverses generacions de docents i d'investigadors. Treballadora infatigable, la seva bibliografia major comprèn més de 200 títols entre articles, llibres i bibliografia, i abasta tots els grans autors catalans medievals. Ha treballat també en l'edició crítica i divulgativa de grans obres medievals i ha impulsat i dirigit els tres volums dedicats a la literatura medieval de la recent Història de la literatura catalana. Ha estat la fundadora i primera directora del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona.
Jaume Coll és el professor més antic dels Estudis Catalans de la UB, des del temps en què Antoni Comas n’era director. És l’impulsor i actual director de la Càtedra Josep Carner i va ser un promotor entusiasta de la iniciativa que va donar el nom de Josep Carner a l’edifici nou de la Facultat de Filologia i Comunicació. Pel que fa a la docència, va ser l’introductor dels estudis d’ecdòtica al nostre departament, que ha seguit impartint tots aquests anys. La seva recerca s’ha centrat especialment en els estudis medievals i en l’obra de Josep Carner, de la qual dirigeix l’edició crítica, en curs d’edició.
Josep Murgades es jubila com a catedràtic emèrit de la UB. Això ja ho diu tot de la seva capacitat de treball i del seu compromís amb la Filologia Catalana, així com dels seus coneixements en matèria de llengua i de literatura. A més, ha exercit aquesta gran capacitat intel·lectual sense perdre mai la força de treball, l'humor, la sornegueria ni un compromís ferri i insubornable amb el català, la nació catalana i els Països Catalans. Amb tota una vida de trajectòria cultural s'ha convertit en un pilar fonamental de la universitat i de la nostra societat, en les quals de ben segur seguirà actiu.
Actius com són tots sis, no dubtem que ens seguiran ajudant a obrir els camins de l'expertesa a les noves generacions, i que seguiran fent aportacions rellevants a la recerca en l’àmbit de la Filologia Catalana.