El 'Testament' alquímic pseudolul·lià en un manuscrit inèdit català del segle XVI, còpia autògrafa de Jaume Mas

Aquesta tesi doctoral se centra en l'edició parcial i el comentari d'una part dels textos copiats en una miscel·lània alquímica, conservada a la Bibliotheque nationale de France, a París, al manuscrit Esp. 289. Aquesta miscel·lània del segle XVI conté el Testament alquímic pseudolul·lià, entre d'altres obres cabdals centrades en l'alquímia mèdica, coneguda també com alquímia de l'elixir, que es desenvolupa, per primer cop a Europa, a l'àrea occitanocatalana. Es tracta d'un manuscrit autògraf, copiat en la primera meitat del segle XVI per Jaume Mas, un alquimista-fargaire català "de la vila de Baga" (f. 3r), és a dir originari de l'Alt Berguedà, una posició estratègica d'accés a la Cerdanya, on hi havia mines de ferro. L'original llatí de l'obra, el Testamentum, es remunta a la primera meitat del segle XIV, s'atribueix a un autor anònim català de formació medicoalquímica, conegut com Magister Testamenti, i constitueix el tractat principal i més antic del corpus alquímic pseudolul·lià, que és, juntament amb el pseudoarnaldià, el més important de l'alquímia de l'Occident europeu medieval. El treball d'edició parcial del text en vulgar, d'anàlisi filològica i historicocultural va ser efectuat a partir de l'estudi del manuscrit, que fins ara no havia estat objecte de cap investigació detallada, i dels arxius històrics catalans; igualment, s'ha tingut la possibilitat d'aprofundir la recerca en algunes importants biblioteques europees i americanes.

La tesi s'ha dut a terme en el marc del programa de doctorat d'Estudis lingüístics, literaris i culturals. Més informació sobre aquesta tesi: https://www.sciencia.cat/scienciacat-db?bib=33887.