III Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Literatura i Mitjans de Massa

S’obre la crida a la participació a tots aquells investigadors que estiguin fent recerca en aquests camps d’estudi. Poden presentar-hi propostes de comunicació en qualsevol dels diversos àmbits en què es dona la relació entre literatura catalana i mitjans de massa durant la postmodernitat o bé propostes que analitzin les continuïtats, semblances i diferències entre modernitat i postmodernitat pel que fa a les relacions entre literatura catalana i mitjans de massa. Alguns d’aquests àmbits poden ser:

1. La literatura serialitzada als mitjans de massa —a premsa i plataformes audiovisuals.
2. Literatura de consum i indústria editorial en l’era del llibre com a mercaderia.
3. Gèneres periodístics: la crítica literària, l’article d’opinió, el documental i el documental de ficció, etc.
4. Ràdio i literatura: discursos radiofònics, obres escrites per a ràdio, presències de la ràdio en la narrativa o el teatre, escriptors a la ràdio, etc.
5. Cinema i literatura: la influència transformadora del cinema en la literatura, la presència de les formes i els referents literaris en el cinema, el guió de cinema i el diari de rodatge com a obres literàries, adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries, etc.
6. Fotografia i literatura: reportatges fotogràfics, fotollibre, fotonovel·la, interseccions de fotografia i narrativa, projecció inconogràfica de l’escriptor, etc.
7. Televisió i literatura: transformacions televisives de la literatura, presència de la literatura en la televisió, adaptacions televisives d’obres literàries, l’escriptor com a guionista o col·laborador de televisió, etc.
8. Música i literatura: la Nova Cançó, el rock català i altres formes musicals postmodernes difoses a través dels mitjans de massa com a literatura; la reproducció i difusió de cançons enregistrades en relació amb la literatura (com influencien la poesia, com apareixen en la narrativa, com s’utilitzen en teatre, etc.); etc.
9. Internet i literatura: la mutació de les formes literàries en funció de la nova sensibilitat generada pel ciberespai; la presència d’Internet en poemaris, novel·les i obres teatrals; els discursos literaris a Internet (bibliotràilers, blogs, pòdcasts, BookTok…); etc.
10. La presència pública de l’escriptor en els mitjans de massa a través de la fotografia, la veu, el cinema, la televisió de ficció i no-ficció, les xarxes socials, etc.
11. Anàlisi d’obres concretes que es moguin en l’àmbit de les relacions entre literatura i mitjans de massa: novel·les, obres de teatre o poemes influïts pel llenguatge dels mitjans de massa o construïts en relació —de proximitat o de distanciament crític— amb aquests; cançons i discos; sèries o programes de ràdio o televisió; pel·lícules; videojocs; videopoemes; blogs literaris; pòdcasts; etc.
12. Anàlisi de formes literàries o intermedials generades en relació amb els mitjans de massa: fulletó, còmic, teatre intermedial, novel·la gràfica, fotonovel·la, poesia visual, poesia cibernètica, videojoc, videopoesia, novel·la i poesia hipertextuals, etc.
13. Estudi dels discursos crítics i teòrics sobre la relació entre literatura i mitjans de massa en les societats modernes i postmodernes.

Les propostes seran sotmeses a una avaluació interna per l’organització del congrés i a una avaluació externa per un comitè científic format per: Katiuscia Darici (Università di Torino), Josep M. Domingo (Universitat de Barcelona), Jordi Larios (University of St Andrews), Jordi Jané-Lligé (Universitat Autònoma de Barcelona) i Isabel Marcillas-Piquer (Universitat d’Alacant). Tant l’organització com el comitè valoraran l’interès de la proposta, la seva adequació al congrés i la trajectòria investigadora de l’autor. S’han de presentar seguint aquestes indicacions:

1. Cal enviar les propostes abans del dia 15 d’octubre de 2026 com a adjunt en format PDF a l’adreça cong.postmodernitat@ub.edu.
2. Cada proposta ha d’incloure, en un sol arxiu en format PDF: un títol; un resum d’entorn a 2.000 caràcters, amb espais inclosos; una llista d’entre quatre i vuit paraules clau; una llista de referències bibliogràfiques sobre el tema de la comunicació; i un resum biobibliogràfic de la trajectòria de l’autor d’entorn a mitja pàgina de llargada.
3. La presentació oral de les comunicacions serà d’una durada màxima de 20 minuts.
4. Està previst que els resultats del congrés serveixin per confeccionar un llibre de la col·lecció «Literatura Catalana de la Postmodernitat» (Edicions de la Universitat de Barcelona i Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona). Totes les comunicacions presentades al congrés podran publicar-se en aquest llibre, on podran tenir una llargada màxima de 50.000 caràcters, espais, notes al peu i bibliografia inclosos. Caldrà, però, que passin l’avaluació interna dels editors del volum i una doble avaluació externa cega. Se’n valorarà la qualitat i l’adequació i en resultarà un informe que en recomani la publicació sense canvis, la publicació amb canvis o l’exclusió del volum.