Historic

Amb la intervenció del prof. Lluís Payrató, coordinador de l'obra; Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia; Enric Juan, director de global de Santillana; Albert Ghanime, catedràtic d'institut. S'entregarà un llibre a tots els assistents. Més informació.

El dia 21 de març (divendres) el professor Salvatore Musto, de la Universitat de Nàpols Federico II, farà la conferència El presente y el imperfecto de indicativo: usos y abusos con referencia al presente, al pasado y al futuro. L'acte, organitzat pel GrEPAD (Grup d'Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs), es farà de 10 a 12 hores a l'aula 3.3 (Edifici Josep Carner).

El 19 i 20 de març tindrà lloc a Barcelona aquest Simposi, organitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya, amb la col•laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. S'hi analitzaran els drets lingüístics a Catalunya, a Espanya i en altres estats plurilingües a partir de la tasca que duen a terme institucions de defensa dels drets, siguin governamentals, d’ombudsman o comissaris lingüístics, i també per mitjà de l’aproximació històrica, sociològica i jurídica. Hi assistiran representants de les institucions de defensa de drets i experts de l’àmbit internacional i nacional. Més informació i inscripcions.

El Màster interuniversitari en 'Estudis avançats en llengua i literatura catalanes' de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Societat Catalana de Llengua i Literatura us conviden a assistir a la propera conferència del tercer cicle “Història de les teories lingüístiques”:

Presentació del monogràfic "Dante i Llull" de la revista Quaderns d’Italià, revista catalana d'italianística. Hi intervindran Albert Soler (professor de literatura catalana medieval UB), Elena Pistolesi (professora de linguística italiana de la Università di Modena e Reggio Emilia), Raffaele Pinto (professor de literatura italiana UB), Gabriella Gavagnin (codirectora de Quaderns d’Italià).

El projecte Scripta (Departament Filologia Catalana) i el Grup de recerca Complexitat, Comunicació i Sociolingüística (Departament de Lingüística) us conviden a la conferència del prof. Robert Hristovski, de la University of “Ss. Cyril and Methodius”, Skopje, Macedònia.

Jornada d'estudi i de debat sobre Salvador Espriu a la Facultat de Filologia. "Salvador Espriu i les arts", conferència de Jordi Cerdà (UAB). Taules rodones: "Llibres per a un centenari" i "Salvador Espriu en el web". Antologia cinematogràfica. Programa de la jornada.

Presentació del llibre de la ruta literària sobre Bernat Metge que han elaborat els profs. Joan Santanach i Albert Soler, i els alumnes del grau de filologia catalana Pilar Martínez, Hèctor Mellinas, Irene Tetteh i Arnau Vives, a partir de l'assignatura "Bernat Metge i la literatura del segle XIV" el curs 2012-2013.

Jordi Llavina és un escriptor, poeta, crític literari i presentador de ràdio i televisió ben conegut. Potser menys coneguda és la seva col·laboració, com a divulgador cultural, amb el Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla i com a director d'una col·lecció de llibres vinculada al mateix museu. Jordi Llavina ens parla de la seva experiència com a escriptor, gestor cultural, col·laborador als mitjans, etc., i de quina manera viure i sobreviure d'aquestes feines.

El 3 i 4 d'octubre el projecte Mimesi organitza el col·loqui internacional Metaficció: Renaixement & Barroc, sobre la retroalimentació entre teoria i pràctica que es produeix quan la creació literària tematitza la literatura o escenifica el procés de configuració de la mateixa obra de ficció que vehicula la reflexió. Els eixos entorn dels quals pivoten les onze ponències són: 1) la delimitació del concepte de metaficció, 2) les funcions que assumeix i 3) la connexió entre els conceptes teòrics que articulen les poètiques i les reflexions que apareixen en textos de ficció, perquè les obres metaficcionals han de ser examinades necessàriament des de diversos fronts, en tant que obres de ficció, en tant que reflexions sobre la ficció i amb el surplus que suposa la reflexió ficcionada de la ficció. Programa.