Actualitat

La Laia Benavent és de Castellar del Vallès i acaba de fer 23 anys, és una apassionada de la lectura, dels llibres, de les llengües i dels animals. Aquestes són les seves impressions en acabar el grau en Filologia Catalana:

Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?

L'Eloi Bellés, és de Vilada (Berguedà), i acaba enguany el grau en Filologia Catalana a la UB. Li hem demanat les seves impressions en el moment d'acabar la primera part dels seus estudis universitaris.

Per què vas triar d'estudiar Filologia Catalana a la UB?

El dia 8 de juny, la prof. Lola Badia ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2016. En la nota de concessió, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, destaca "l'excel·lència en la seva constant dedicació a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana". Us oferim ara el parlament que ha fet en la cerimònia de lliurament dels premis que ha tingut lloc a Tarragona.

T'oferim la possibilitat d'estudiar Filologia Catalana com a grau complet, o Filologia Catalana en combinació amb altres llengües i literatures modernes, o en combinació amb Lingüística General. El grau de Filologia Catalana té com a objectiu la formació de professionals de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes. També pots estudiar Filologia Catalana dins del grau de Llengües i Literatures Modernes, en cinc combinacions possibles. català + alemany, català + anglès, català + francès, català + rus. I encara pots estudiar Lingüística General triant l'estudi de dues llengües, amb les mateixes cinc combinacions anteriors. Més informació. Demana'ns informació personalitzada a l'adreça fil-catal@ub.edu.

El projecte Lexdialgram, que dirigeix la prof. M. Pilar Perea, ha desenvolupat el web Estratigrafia dialectal, que té per objectiu la cartografia del lèxic antic. Es pretén de representar l'evolució diatòpica i cronològica d'una mostra de seixanta paraules catalanes. El projecte s'inicia en el període més primerenc del català escrit i mostra la ubicació geogràfica de les paraules representades, la seva forma gràfica i la possible progressió semàntica que han experimentat amb el pas del temps fins arribar als nostres dies. A diferència dels atles sincrònics convencionals, que utilitzen un sol l'espai com a eix, aquesta metodologia permet de fer servir simultàniament dos eixos: l'espai i el temps. La distribució de cada paraula en el mapa es representa en forma de capes, les quals representen el canvi lingüístic que el mot ha experimentat tant des d'una perspectiva temporal com des d'una perspectiva espacial.