Aquest llibre proposa una introducció a la pragmàtica entesa com la disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge, és a dir, la seva utilització en contextos comunicatius per part dels parlants i oients. La producció i interpretació de missatges lingüístics és possible gràcies als mecanismes i les estructures de la llengua, però també gràcies a les convencions socials i als processos cognitius en què participa el codi verbal.
Les set contribucions del volum aborden transversalment la delimitació del concepte de metaficció, els usos i les funcions que assumeix i la connexió amb els paràmetres teòrics que articulen les poètiques clàssiques, renaixentistes i barroques, perquè les obres metaficcionals han de ser examinades necessàriament des de diversos fronts: en tant que obres de ficció, en tant que reflexions sobre la ficció i amb el surplus que suposa la reflexió ficcionada de la ficció.
La qualitat literària de l’obra de Ramon Llull, d’una originalitat excepcional, és indiscutible. Ja al segle XIII la producció de l’escriptor mallorquí va circular per camins propis, al marge del corrent cultural predominant, de manera que ell mateix va acabar constituint la seva pròpia tradició per la singularitat de la seva literatura i el seu pensament. De fet, apropar-se a Llull representa descobrir un continent literari d’una riquesa inusual, obra d’un autor d’una personalitat inigualable que va crear, en un català sorprenentment madur per l’època, alguns dels títols més remarcables de l’edat mitjana europea. Llegir Ramon Llull ofereix les claus per comprendre la seva aportació a la història de la literatura, que ha pervingut en poetes contemporanis tan dispars com Jacint Verdaguer i Josep Palau i Fabre, i ens permet gaudir de la lectura dels fragments més representatius de la seva obra.
L’editorial Grup Promotor - Santillana ha publicat en línia una selecció de novetats de la GIEC (incloent-hi també els retocs ortogràfics). Conté una introducció amb els criteris generals de la nova gramàtica normativa i una tria de les novetats. Podeu descarregar la publicació aquí.
El llibre aplega diferents articles que reflexionen sobre la necessitat de reforçar l’ensenyament de la llengua oral i la pronunciació del català en tots els nivells educatius i en el món professional; també es proposa compartir les experiències que diferents especialistes tenen en relació amb aquesta matèria i donar a conèixer les eines i els recursos de què disposen els educadors, els logopedes i els professionals dels mitjans de comunicació per abordar la llengua oral i la pronúncia del català.
In this paper, we present SFU ReviewSP-NEG, the first Spanish corpus annotated with negation with a wide coverage freely available. We describe the methodology applied in the annotation of the corpus including the tagset, the linguistic criteria and the inter-annotator agreement tests. We also include a complete typology of negation patterns in Spanish. This typology has the advantage that it is easy to express in terms of a tagset for corpus annotation: the types are clearly defined, which avoids ambiguity in the annotation process, and they provide wide coverage (i.e.
Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 76
Pàgines:
140
ISBN:
978-1-910195-19-2
La col·lecció "Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar", del Queen Mary (University of London), acull l'edició d'Antònia Carré i Lluís Cifuentes, membres de l'equip de recerca de Sciència.cat, de l’únic fragment conservat de la traducció catalana del Lilium medicine (1303-1305) del professor montpellerí Bernat de Gordon, un extens tractat de medicina pràctica.
Llull va ser un intel·lectual atípic perquè va tenir un accés anòmal al saber i perquè va organitzar la producció i la difusió dels seu escrits d'una manera poc convencional i molt innovadora. En un moment en què les obres sàvies i la cultura universitària es transmetien exclusivament en llatí, Llull va escriure una part substancial de la seva producció teològica i científica en català, i al mateix temps va promoure la traducció d'aquestes obres en altres llengües romàniques. I això no treu que un nombre considerable de títols vagi ser escrita directament en llatí o feta traduir per ell mateix del català al llatí. Aquest llibre mostra per què les seves obres en llatí o en català no es poden llegir com si haguessin estat escrites per separat. Més informació.
El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.
Edició d'Albert Soler i Joan Santanach, amb una completa introducció interpretativa, el text regularitzat segons l'ortografia moderna, notes de suport a la lectura i glossari de mots.
