Josep Solervicens (dir.), Mathias Ledroit, Antoni Lluís Moll, Maria Paredes, Anna M. Villalonga
Any:
2 016
Lloc:
Barcelona
Editorial:
Enciclopèdia Catalana
Col·lecció:
Història de la literatura catalana, 4
Pàgines:
590
ISBN:
978-84-412-2980-8
El volum ofereix una sistematització global de la cultura literària catalana de l’edat moderna, situa les creacions catalanes en els models de Renaixement, Barroc i Il·lustració europeus, ressegueix les tres grans modalitats del discurs literari (poesia, teatre i narrativa) a les tres èpoques i dedica apartats específics a analitzar monogràficament i en profunditat l’obra dels cinc escriptors catalans més rellevants de l'edat moderna (Cristòfol Despuig, Pere Serafí, Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Joan Ramis).
Llull va ser un intel·lectual atípic perquè va tenir un accés anòmal al saber i perquè va organitzar la producció i la difusió dels seu escrits d'una manera poc convencional i molt innovadora. En un moment en què les obres sàvies i la cultura universitària es transmetien exclusivament en llatí, Llull va escriure una part substancial de la seva producció teològica i científica en català, i al mateix temps va promoure la traducció d'aquestes obres en altres llengües romàniques. I això no treu que un nombre considerable de títols vagi ser escrita directament en llatí o feta traduir per ell mateix del català al llatí. Aquest llibre mostra per què les seves obres en llatí o en català no es poden llegir com si haguessin estat escrites per separat. Més informació.
El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.
Edició d'Albert Soler i Joan Santanach, amb una completa introducció interpretativa, el text regularitzat segons l'ortografia moderna, notes de suport a la lectura i glossari de mots.
L’objectiu general d’aquest volum és reunir treballs d’investigadors provinents de diversos camps, com la lingüística experimental, la intel·ligència artificial, la gramàtica categorial, la lingüística teòrica i l’estudi de les llengües de signes, per tal de proporcionar una investigació teòrica completa i actualitzada de la presència d’ambigüitat en les llengües naturals. Més informació.
Pagès Editors- Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions
Col·lecció:
Lo Marraco
Pàgines:
215
ISBN:
978-84-9975-552-6
El prof. del nostre departament, Alfred Quintana, que fa docència a la Facultat de Dret, ha publicat el recull de contes Enmig de la melé, que va ser guardonat amb el IX Premi 7lletres, 2014. "Els personatges, fills de l’estupefacció, si poguessin, sortirien de les seves pròpies vides. Però on anirien? Es troben enmig de la melé. I empenyen."
Escrita en occità al segle XIII, Flamenca és una història d’amor d’una qualitat literària comparable a la de les principals obres de tots els temps. Però és també, i potser per damunt de tot, un cant a l’alegria de viure sense entrebancs, i la defensa d’una concepció de la vida en la qual el plaer ocupa una posició central.Ha estat traduïda per primera vegada en català pel prof. Anton M. Espadaler, que també l’ha prologada i anotada.
L’objectiu general d’aquest volum és reunir treballs d’investigadors provinents de diversos camps, com la lingüística experimental, la intel·ligència artificial, la gramàtica categorial, la lingüística teòrica i l’estudi de les llengües de signes, per tal de proporcionar una investigació teòrica completa i actualitzada de la presència d’ambigüitat en les llengües naturals. 
El prof. del nostre departament, Alfred Quintana, que fa docència a la Facultat de Dret, ha publicat el recull de contes 
Escrita en occità al segle XIII, Flamenca és una història d’amor d’una qualitat literària comparable a la de les principals obres de tots els temps. Però és també, i potser per damunt de tot, un cant a l’alegria de viure sense entrebancs, i la defensa d’una concepció de la vida en la qual el plaer ocupa una posició central.Ha estat traduïda per primera vegada en català pel prof. Anton M. Espadaler, que també l’ha prologada i anotada.