El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.​

Fins als seus quaranta anys, Josep Carner va publicar una desena llarga de llibres de poemes, que són indiscutiblement la punta de llança de la creació poètica catalana de les primeres dècades del segle XX. Són, a més a més, el retrat íntegre i fi del del que el mateix Carner anomenava “la seva primera edat” com a poeta. En aquest volum, tots aquests llibres es presenten en una rigorosa edició crítica, que permet resseguir els estadis redaccionals de cada poema a teavés de manuscrits, aplecs de Jocs Florals i publicacions a la premsa.

Amb motiu dels 30 anys de la Llei de normalizació lingüística aquesta publicació té com a tema central el català actual dels territoris de parla catalana, és a dir el paper del català en la vida quotidiana i la percepció que es té del català en la societat. En especial s’hi analitza allò que se sol interpretar com a ús lingüístic normal des de la perspectiva dels diversos corrents de la lingüística catalana. Conté un article d'Emili Boix, "La transmissió lingüística intergeneracional.