Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el periodisme. Dinàmic, inquiet, incansable, ambiciós, Salvat plasma en les pàgines d’aquest diari tota l’amplitud i la intensitat dels anys en què consolida la seva «aventura escènica» i es forja una personalitat brillant.
Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona
Pàgines:
487
Se centra en l'estudi de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Conté també capítols d'estudi sobre la cancelleria reial, sobre les traduccions i els traductors, i sobre la poesia cortesana abans i després de March.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El present volum aplega els treballs sobre literatura catalana vuitcentista que Antònia Tayadella, que va ser professora del Departament de Filologia Catalana, va publicar de 1980 a 2004. Més o menys dependents de l’ocasió que va fer-los propicis, els disset estudis que s’hi apleguen deixen el testimoni d’un itinerari de què resulta una baula imprescindible en la seqüència dels estudis sobre el vuit-cents literari. En conjunt, el volum representa una obra de referència tan rigorosa com ineludible sobre la literatura catalana del vuit-cents. El llibre ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or 2014, en l'apartat d'Estudis Literaris.Més informació.
Editors: Àngels Massip-Bonet, Albert Bastardas-Boada
Any:
2 013
Lloc:
Berlin
Editorial:
Springer
Pàgines:
255
ISBN:
978-3-642-32817-6
El triangle "llenguatge-comunicació-societat" desafia els enfocaments científics tradicionals. És un fenomen que exigeix una integració de les perspectives complexes i interdisciplinàries, si vol progressar en la comprensió de com funciona. Els diversos agents en joc no són merament cognitius i culturals, sinó també emocionals i de comportament en la seva especificitat. De fet, l'esforç pot requerir la construcció d'un cos teòric i metodològic del coneixement que pugui expressar les característiques dels fenòmens en termes humans. El llibre aplega diverses contribucions procedents dels simposis i cursos celebrats a la UB i al CosmoCaixa. Més informació.
El volum recull diversos articles en què s'exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l'àrea de Barcelona... Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l'anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d'acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d'origen forà escolaritzats a Catalunya. Més informació.
Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú
Pàgines:
144
ISBN:
978-84-9883-579-3
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Se centra en l'estudi de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Conté també capítols d'estudi sobre la cancelleria reial, sobre les traduccions i els traductors, i sobre la poesia cortesana abans i després de March.
L’esperada primera novel·la de la professora i experta en novel·la negra, Anna Maria Villalonga, ens ofereix una aproximació al gènere des d’un vessant més psicològic, i palesa que la literatura negrecriminal és molt més que un mort i una investigació. L’obsessió i l’assetjament d’un home a una dona qualsevol, una dona grisa, és l’argument d’una novel·la plena d‘intrigues i girs inesperat.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El 
El triangle "llenguatge-comunicació-societat" desafia els enfocaments científics tradicionals. És un fenomen que exigeix una integració de les perspectives complexes i interdisciplinàries, si vol progressar en la comprensió de com funciona. Els diversos agents en joc no són merament cognitius i culturals, sinó també emocionals i de comportament en la seva especificitat. De fet, l'esforç pot requerir la construcció d'un cos teòric i metodològic del coneixement que pugui expressar les característiques dels fenòmens en termes humans. El llibre aplega diverses contribucions procedents dels simposis i cursos celebrats a la UB i al CosmoCaixa. 
El volum recull diversos articles en què s'exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l'àrea de Barcelona... Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l'anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d'acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d'origen forà escolaritzats a Catalunya. 
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.