Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú
Pàgines:
144
ISBN:
978-84-9883-579-3
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona
Pàgines:
543
Es tracta del primer dels 8 volums d'una nova Història de la Literatura Catalana, amb una visió innovadora i una informació posada al dia. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El primer volum, dirigit per Lola Badia, se centra en l'època medieval fins el segle XIV. Com els altres volums de l'època medieval, recull les aportacions acadèmiques dels darrers quaranta anys que actualment només es poden trobar en un escampall incontrolable d'articles, edicions i monografies. La presentació de l'obra tindrà lloc el dijous 23 de maig, a les 19 h., al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en presència del president de la Generalitat.
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega.
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. Més informació.
Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.
Les veus del crim sorgeix d’aquest somni. A través de les converses amb dotze autors catalans de novel·la negra, el volum aconsegueix dues fites molt interessants. D’una banda, afegeix una baula a la poc desenvolupada recerca sobre el gènere negre en català. D’una altra, esdevé un mitjà divertit, lleuger i entretingut d’acostar els nostres escriptors al gran públic. Entrevista amb l'autora.
Sebastià Bonet, professor de sintaxi catalana, publica un recull de 126 tankes que "voldria ser un resum ben dit, tan arbitrari com les imposicions de la mètrica assumida, d’allò que, de veritat, plau a l’autor o el capfica amb una certa insistència". Presentació dijous 23 de febrer de 2012, a 19 h, Alibri Llibreria (c. Balmes 26, Barcelona). Intervindran: Rosa Delor, crítica literària; Ramon Pla, professor; Pau Vidal, escriptor; Sebastià Bonet, autor.
Estudi filològic del lèxic dels Registres de danys de la Barracelleria a l’Alguer del període 1683-1874, escrits íntegrament en català i conservats a l’Arxiu Històric Municipal de l’Alguer. A partir de quatre camps lexicosemàntics relatius a l’agricultura i la ramaderia (noms del bestiar, la terra, la producció i la indústria agrícoles, i les eines), l’estudi dóna compte de les inteferències lèxiques dels parlars sards en l’alguerès entre els segles XVII i XVIII. Inclou uns apèndixs en format CD-ROM amb l’edició dels Registres de danys (1683-1874).
C. Boeckx, M.C. Horno & J.L. Mendívil (eds.) Language from a biological point of view. Current issues in biolinguistics. Introduction to Part I Language and Cognition, pp. 14-22
Editorial:
Mewcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing
Aquest llibre tracta de mostrar quins tipus de sistemes demostratius va desenvolupar Llull mitjançant la seva Art, com van evolucionar vers una adaptació d’elements clau de la lògica aristotèlica i per què l’Art va ser central en tots els seus projectes intel·lectuals. Més informació. Col·lecció Blaquerna
Aquests dies ha arribat al públic el llibre Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català, editat per F. Xavier Vila i publicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Es tracta d'una col·lecció de recerques inèdites d'investigadors vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El llibre aborda la relació entre els aprenentatges lingüístics i els usos efectius de les llengües des de diverses perspectives, i fa una especial atenció a la vinculació entre l'aprenentatge del català i el seu ús efectiu en diferents àmbitsi territoris. Més informació a: http://slcat.blogspot.com.es/
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Es tracta del primer dels 8 volums d'una nova Història de la Literatura Catalana, amb una visió innovadora i una informació posada al dia. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El primer volum, dirigit per 
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega. 
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. 
Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.
Sebastià Bonet, professor de sintaxi catalana, publica un recull de 126 tankes que "voldria ser un resum ben dit, tan arbitrari com les imposicions de la mètrica assumida, d’allò que, de veritat, plau a l’autor o el capfica amb una certa insistència". Presentació dijous 23 de febrer de 2012, a 19 h, Alibri Llibreria (c. Balmes 26, Barcelona). Intervindran: Rosa Delor, crítica literària; Ramon Pla, professor; Pau Vidal, escriptor; Sebastià Bonet, autor.
Estudi filològic del lèxic dels Registres de danys de la Barracelleria a l’Alguer del període 1683-1874, escrits íntegrament en català i conservats a l’Arxiu Històric Municipal de l’Alguer. A partir de quatre camps lexicosemàntics relatius a l’agricultura i la ramaderia (noms del bestiar, la terra, la producció i la indústria agrícoles, i les eines), l’estudi dóna compte de les inteferències lèxiques dels parlars sards en l’alguerès entre els segles XVII i XVIII. Inclou uns apèndixs en format CD-ROM amb l’edició dels Registres de danys (1683-1874).
Aquest llibre tracta de mostrar quins tipus de sistemes demostratius va desenvolupar Llull mitjançant la seva Art, com van evolucionar vers una adaptació d’elements clau de la lògica aristotèlica i per què l’Art va ser central en tots els seus projectes intel·lectuals. 
Aquests dies ha arribat al públic el llibre