El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El present volum aplega els treballs sobre literatura catalana vuitcentista que Antònia Tayadella, que va ser professora del Departament de Filologia Catalana, va publicar de 1980 a 2004. Més o menys dependents de l’ocasió que va fer-los propicis, els disset estudis que s’hi apleguen deixen el testimoni d’un itinerari de què resulta una baula imprescindible en la seqüència dels estudis sobre el vuit-cents literari. En conjunt, el volum representa una obra de referència tan rigorosa com ineludible sobre la literatura catalana del vuit-cents. El llibre ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or 2014, en l'apartat d'Estudis Literaris.Més informació.
Editors: Àngels Massip-Bonet, Albert Bastardas-Boada
Any:
2 013
Lloc:
Berlin
Editorial:
Springer
Pàgines:
255
ISBN:
978-3-642-32817-6
El triangle "llenguatge-comunicació-societat" desafia els enfocaments científics tradicionals. És un fenomen que exigeix una integració de les perspectives complexes i interdisciplinàries, si vol progressar en la comprensió de com funciona. Els diversos agents en joc no són merament cognitius i culturals, sinó també emocionals i de comportament en la seva especificitat. De fet, l'esforç pot requerir la construcció d'un cos teòric i metodològic del coneixement que pugui expressar les característiques dels fenòmens en termes humans. El llibre aplega diverses contribucions procedents dels simposis i cursos celebrats a la UB i al CosmoCaixa. Més informació.
El volum recull diversos articles en què s'exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l'àrea de Barcelona... Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l'anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d'acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d'origen forà escolaritzats a Catalunya. Més informació.
Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú
Pàgines:
144
ISBN:
978-84-9883-579-3
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona
Pàgines:
543
Es tracta del primer dels 8 volums d'una nova Història de la Literatura Catalana, amb una visió innovadora i una informació posada al dia. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El primer volum, dirigit per Lola Badia, se centra en l'època medieval fins el segle XIV. Com els altres volums de l'època medieval, recull les aportacions acadèmiques dels darrers quaranta anys que actualment només es poden trobar en un escampall incontrolable d'articles, edicions i monografies. La presentació de l'obra tindrà lloc el dijous 23 de maig, a les 19 h., al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en presència del president de la Generalitat.
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega.
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. Més informació.
Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.
Les veus del crim sorgeix d’aquest somni. A través de les converses amb dotze autors catalans de novel·la negra, el volum aconsegueix dues fites molt interessants. D’una banda, afegeix una baula a la poc desenvolupada recerca sobre el gènere negre en català. D’una altra, esdevé un mitjà divertit, lleuger i entretingut d’acostar els nostres escriptors al gran públic. Entrevista amb l'autora.
A cura d'Andreu Bosch i Rodoreda; pròleg de Joan Veny
Any:
2 013
Editorial:
Universitat de Barcelona, Ministerio de Ciencia e Innovación i Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Col·lecció:
Col·lecció Scripta, 4
Pàgines:
88
El prof. Andreu Bosch edita textos administratius relacionats amb la vida social de l’Alguer a cavall dels segles XVII i XVIII i els acompanya d'una introducció i d'un glossari. Presentació el 7 de novembre, a les 19 h, a la Llibreria Alibri (c. Balmes, 26). L’acte comptarà amb la presència d’Andreu Bosch, i de Joan Veny i Clar, autor del pròleg, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i director de la col·lecció. Àngels Massip, directora del projecte Scripta, i Xavier Luna presentaran la col·lecció.Invitació.
El Llibre de les Meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix.
El 
El triangle "llenguatge-comunicació-societat" desafia els enfocaments científics tradicionals. És un fenomen que exigeix una integració de les perspectives complexes i interdisciplinàries, si vol progressar en la comprensió de com funciona. Els diversos agents en joc no són merament cognitius i culturals, sinó també emocionals i de comportament en la seva especificitat. De fet, l'esforç pot requerir la construcció d'un cos teòric i metodològic del coneixement que pugui expressar les característiques dels fenòmens en termes humans. El llibre aplega diverses contribucions procedents dels simposis i cursos celebrats a la UB i al CosmoCaixa. 
El volum recull diversos articles en què s'exploren els coneixements, els usos i les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius lligats amb les darreres onades immigratòries a Catalunya, Mallorca i la Franja. La majoria dels articles, inèdits fins ara, provenen de tesis doctorals en curs o acabades recentment, i ofereixen un panorama polièdric sobre la realitat sociolingüística de col·lectius ben difrents: els alemanys residents a Mallorca, els marroquins residents a catalunya, la colònia japonesa de l'àrea de Barcelona... Elaborats per equips diferents i mitjançant metodologies diveres que van des de l'anàlisi etnogràfica fins a la recerca demoscòpica, el volum permet endinsar-se en com funcionen lingüísticament els locutoris reentats per estrangers, quines són les necessitats lingüístiques dels usuaris de centres d'acollida, o els nivells de coneixement del català i el castellà dels infants d'origen forà escolaritzats a Catalunya. 
Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre l’assaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades “El gest a Catalunya” (1957). En l’estudi s’analitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal.
Es tracta del primer dels 8 volums d'una nova Història de la Literatura Catalana, amb una visió innovadora i una informació posada al dia. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El primer volum, dirigit per 
El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega. 
El volum es vertebra a l'entorn de l'àmbit principal de la recerca i la docència del prof. Joaquim Viaplana: la morfologia. Aplega setze articles elaborats per vint-i-un professors i investigadors de diferents universitats, que enfoquen la discussió des de diferents perspectives, teòriques i aplicades, i tracten qüestions de variació dialectal i de la relació entre els dialectes i la llengua estàndard. 
Com a lectora incansable, des de petita he tingut un somni: conversar en persona amb els autors que admiro. Sempre m’havia imaginat asseguda davant d’ells, cosint-los a preguntes. Desitjava saber-ho tot: d’on treien les idees, quin era el seu procés creatiu, com construïen els personatges. La meva curiositat no tenia límits. I, per damunt de tot, sentia que els havia d’agrair les meravelloses estones que em feien passar.
El prof. Andreu Bosch edita textos administratius relacionats amb la vida social de l’Alguer a cavall dels segles XVII i XVIII i els acompanya d'una introducció i d'un glossari. Presentació el 7 de novembre, a les 19 h, a la Llibreria Alibri (c. Balmes, 26). L’acte comptarà amb la presència d’Andreu Bosch, i de Joan Veny i Clar, autor del pròleg, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i director de la col·lecció. Àngels Massip, directora del