Enciclopèdia Catalana - Editorial Barcino - Ajuntament de Barcelona
Col·lecció:
Història de la literatura catalana, V
Pàgines:
632
Si el volum IV de la nova HLC transformava el concepte de Decadència en Renaixement, Barroc i Il·lustració, el volum V, dirigit per Enric Cassany i Josep M. Domingo, redefineix millor la interpretació que del segle XIX tenia la historiografia catalana fins avui. Les dues parts que s’estableixen del segle expliquen el procés. A la primera part es produeix la introducció de les estètiques europees modernes que fonamenten les noves poètiques del romanticisme.
Àngels Massip-Bonet; Gemma Bel-Enguix; Albert Bastardas-Boada (eds.)
Any:
2 019
Editorial:
Springer International Publishing
Col·lecció:
Education & Language: Linguistics
Pàgines:
331
ISBN:
978-3-030-04596-8 / eBook ISBN: 978-3-030-04598-2
Aquest llibre presenta mirades diverses sobre l'estudi del llenguatge natural com a sistema complex adaptatiu. Planteja una nova manera d'afrontar la problemàtica de la modelització del llenguatge i proporciona claus sobre com relacionar el llenguatge natural amb algunes estructures biològiques, relació que pot ser molt fructífera per a la ciència. S’hi examina el marc teòric de la complèxica i després se n’apliquen els principis bàsics a diverses àrees de la lingüística: contacte lingüístic, canvi lingüístic, lingüística diacrònica.
Joan Solà és un dels principals referents de la nostra lingüística, un mestre que, com Pompeu Fabra i Joan Coromines, va contribuir d’una manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua catalana. En les seves facetes de professor, investigador i divulgador, sempre encomanava un gran entusiasme pel coneixement que tenia i que adquiria. Amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar una jornada d’estudi de la seva obra el 13 de novembre del 2015.
Albert Bastardas i Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa M. Torrens Guerrini (coords.)
Any:
2 018
Lloc:
Barcelona, Editorial Octaedro
ISBN:
978-84-17219-09-3
Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.).
El llibre aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.
Malgrat que Ramon Llull hagi escrit més de 250 obres, algunes de tan monumentals com el Llibre de contemplació, la brevetat, la concisió i la síntesi van ser sempre ideals perseguits i preuats per l'autor. Tot i així, és especialment a partir de 1290 que Llull mostra un interès i una atracció notables per diversos tipus de formes sentencioses i aforístiques, entre les quals cal comptar el proverbi; hi descobreix una forma literària molt dúctil que atresora un potencial persuasiu i didàctic remarcable.
Aquest llibre proposa una introducció a la pragmàtica entesa com la disciplina lingüística que estudia l'ús del llenguatge, és a dir, la seva utilització en contextos comunicatius per part dels parlants i oients. La producció i interpretació de missatges lingüístics és possible gràcies als mecanismes i les estructures de la llengua, però també gràcies a les convencions socials i als processos cognitius en què participa el codi verbal.
Les set contribucions del volum aborden transversalment la delimitació del concepte de metaficció, els usos i les funcions que assumeix i la connexió amb els paràmetres teòrics que articulen les poètiques clàssiques, renaixentistes i barroques, perquè les obres metaficcionals han de ser examinades necessàriament des de diversos fronts: en tant que obres de ficció, en tant que reflexions sobre la ficció i amb el surplus que suposa la reflexió ficcionada de la ficció.
La qualitat literària de l’obra de Ramon Llull, d’una originalitat excepcional, és indiscutible. Ja al segle XIII la producció de l’escriptor mallorquí va circular per camins propis, al marge del corrent cultural predominant, de manera que ell mateix va acabar constituint la seva pròpia tradició per la singularitat de la seva literatura i el seu pensament. De fet, apropar-se a Llull representa descobrir un continent literari d’una riquesa inusual, obra d’un autor d’una personalitat inigualable que va crear, en un català sorprenentment madur per l’època, alguns dels títols més remarcables de l’edat mitjana europea. Llegir Ramon Llull ofereix les claus per comprendre la seva aportació a la història de la literatura, que ha pervingut en poetes contemporanis tan dispars com Jacint Verdaguer i Josep Palau i Fabre, i ens permet gaudir de la lectura dels fragments més representatius de la seva obra.
