Joan Solà és un dels principals referents de la nostra lingüística, un mestre que, com Pompeu Fabra i Joan Coromines, va contribuir d’una manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua catalana. En les seves facetes de professor, investigador i divulgador, sempre encomanava un gran entusiasme pel coneixement que tenia i que adquiria. Amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar una jornada d’estudi de la seva obra el 13 de novembre del 2015.
Albert Bastardas i Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa M. Torrens Guerrini (coords.)
Any:
2 018
Lloc:
Barcelona, Editorial Octaedro
ISBN:
978-84-17219-09-3
Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d’aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d’altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l’estonià, etc.).
La qualitat literària de l’obra de Ramon Llull, d’una originalitat excepcional, és indiscutible. Ja al segle XIII la producció de l’escriptor mallorquí va circular per camins propis, al marge del corrent cultural predominant, de manera que ell mateix va acabar constituint la seva pròpia tradició per la singularitat de la seva literatura i el seu pensament. De fet, apropar-se a Llull representa descobrir un continent literari d’una riquesa inusual, obra d’un autor d’una personalitat inigualable que va crear, en un català sorprenentment madur per l’època, alguns dels títols més remarcables de l’edat mitjana europea. Llegir Ramon Llull ofereix les claus per comprendre la seva aportació a la història de la literatura, que ha pervingut en poetes contemporanis tan dispars com Jacint Verdaguer i Josep Palau i Fabre, i ens permet gaudir de la lectura dels fragments més representatius de la seva obra.
L’editorial Grup Promotor - Santillana ha publicat en línia una selecció de novetats de la GIEC (incloent-hi també els retocs ortogràfics). Conté una introducció amb els criteris generals de la nova gramàtica normativa i una tria de les novetats. Podeu descarregar la publicació aquí.
El llibre aplega diferents articles que reflexionen sobre la necessitat de reforçar l’ensenyament de la llengua oral i la pronunciació del català en tots els nivells educatius i en el món professional; també es proposa compartir les experiències que diferents especialistes tenen en relació amb aquesta matèria i donar a conèixer les eines i els recursos de què disposen els educadors, els logopedes i els professionals dels mitjans de comunicació per abordar la llengua oral i la pronúncia del català.
In this paper, we present SFU ReviewSP-NEG, the first Spanish corpus annotated with negation with a wide coverage freely available. We describe the methodology applied in the annotation of the corpus including the tagset, the linguistic criteria and the inter-annotator agreement tests. We also include a complete typology of negation patterns in Spanish. This typology has the advantage that it is easy to express in terms of a tagset for corpus annotation: the types are clearly defined, which avoids ambiguity in the annotation process, and they provide wide coverage (i.e.
El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.
Edició d'Albert Soler i Joan Santanach, amb una completa introducció interpretativa, el text regularitzat segons l'ortografia moderna, notes de suport a la lectura i glossari de mots.
Fins als seus quaranta anys, Josep Carner va publicar una desena llarga de llibres de poemes, que són indiscutiblement la punta de llança de la creació poètica catalana de les primeres dècades del segle XX. Són, a més a més, el retrat íntegre i fi del del que el mateix Carner anomenava “la seva primera edat” com a poeta. En aquest volum, tots aquests llibres es presenten en una rigorosa edició crítica, que permet resseguir els estadis redaccionals de cada poema a teavés de manuscrits, aplecs de Jocs Florals i publicacions a la premsa.
