El llibre aplega diferents articles que reflexionen sobre la necessitat de reforçar l’ensenyament de la llengua oral i la pronunciació del català en tots els nivells educatius i en el món professional; també es proposa compartir les experiències que diferents especialistes tenen en relació amb aquesta matèria i donar a conèixer les eines i els recursos de què disposen els educadors, els logopedes i els professionals dels mitjans de comunicació per abordar la llengua oral i la pronúncia del català.
In this paper, we present SFU ReviewSP-NEG, the first Spanish corpus annotated with negation with a wide coverage freely available. We describe the methodology applied in the annotation of the corpus including the tagset, the linguistic criteria and the inter-annotator agreement tests. We also include a complete typology of negation patterns in Spanish. This typology has the advantage that it is easy to express in terms of a tagset for corpus annotation: the types are clearly defined, which avoids ambiguity in the annotation process, and they provide wide coverage (i.e.
Edició d'Albert Soler i Joan Santanach, amb una completa introducció interpretativa, el text regularitzat segons l'ortografia moderna, notes de suport a la lectura i glossari de mots.
Fins als seus quaranta anys, Josep Carner va publicar una desena llarga de llibres de poemes, que són indiscutiblement la punta de llança de la creació poètica catalana de les primeres dècades del segle XX. Són, a més a més, el retrat íntegre i fi del del que el mateix Carner anomenava “la seva primera edat” com a poeta. En aquest volum, tots aquests llibres es presenten en una rigorosa edició crítica, que permet resseguir els estadis redaccionals de cada poema a teavés de manuscrits, aplecs de Jocs Florals i publicacions a la premsa.
Josep Solervicens (dir.), Mathias Ledroit, Antoni Lluís Moll, Maria Paredes, Anna M. Villalonga
Any:
2 016
Lloc:
Barcelona
Editorial:
Enciclopèdia Catalana
Col·lecció:
Història de la literatura catalana, 4
Pàgines:
590
ISBN:
978-84-412-2980-8
El volum ofereix una sistematització global de la cultura literària catalana de l’edat moderna, situa les creacions catalanes en els models de Renaixement, Barroc i Il·lustració europeus, ressegueix les tres grans modalitats del discurs literari (poesia, teatre i narrativa) a les tres èpoques i dedica apartats específics a analitzar monogràficament i en profunditat l’obra dels cinc escriptors catalans més rellevants de l'edat moderna (Cristòfol Despuig, Pere Serafí, Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Joan Ramis).
Llull va ser un intel·lectual atípic perquè va tenir un accés anòmal al saber i perquè va organitzar la producció i la difusió dels seu escrits d'una manera poc convencional i molt innovadora. En un moment en què les obres sàvies i la cultura universitària es transmetien exclusivament en llatí, Llull va escriure una part substancial de la seva producció teològica i científica en català, i al mateix temps va promoure la traducció d'aquestes obres en altres llengües romàniques. I això no treu que un nombre considerable de títols vagi ser escrita directament en llatí o feta traduir per ell mateix del català al llatí. Aquest llibre mostra per què les seves obres en llatí o en català no es poden llegir com si haguessin estat escrites per separat. Més informació.
El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.
El triangle llengua-comunicació-societat emmarca els fenòmens més característics del pla sociohumà i, per avançar en el coneixement del seu funcionament, cal desafiar les aproximacions tradicionals i les més formalitzadores a favor d’enfocaments complèxics, transdisciplinaris i qualitatius integrats. Més informació
El triangle llengua-comunicació-societat emmarca els fenòmens més característics del pla sociohumà i, per avançar en el coneixement del seu funcionament, cal desafiar les aproximacions tradicionals i les més formalitzadores a favor d’enfocaments complèxics, transdisciplinaris i qualitatius integrats.