Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana

El llibre aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.

Som del parer que la perspectiva històrica en els estudis lingüístics aporta, tant a la recerca com a la lingüística aplicada, el component d’ubicació, d’emmarcament dins la realitat, i dona compte del panorama ecològic en què una llengua s’ha format. Quan es parla d’evolució en biologia, les contingències històriques es consideren determinants i el mateix ocorre en lingüística: una llengua no deixa de ser un sistema com altres sistemes (oberts i dinàmics) que estudien les ciències, avui cada cop més de manera unificada. 

La variació de tot tipus que es manifesta en qualsevol llengua és el símptoma (o la manifestació) del canvi. Podem dir que la variació lingüística resulta de captar una imatge estàtica de la llengua però projectada en el contínuum tetradimensional espai-temps. Per la seva pròpia naturalesa,  la variació, doncs, només pot ser estudiada des d’un punt de vista integracional i tenint en compte la dimensió temporal.