Literatura contemporània (I). El Vuit-cents.

Si el volum IV de la nova HLC transformava el concepte de Decadència en Renaixement, Barroc i Il·lustració, el volum V, dirigit per Enric Cassany i Josep M. Domingo, redefineix millor la interpretació que del segle XIX tenia la historiografia catalana fins avui. Les dues parts que s’estableixen del segle expliquen el procés. A la primera part es produeix la introducció de les estètiques europees modernes que fonamenten les noves poètiques del romanticisme. A la segona, amb la instauració dels Jocs Florals, el 1859, s’obre el camí cap a la progressiva Renaixença i la plenitud del català com a llengua literària tot coincidint amb els principis del naturalisme. Els tres grans noms: Verdaguer, poesia; Àngel Guimerà, teatre i Narcís Oller, novel·la, representen els punts de culminació i maduresa de cada gènere i porten la literatura catalana cap al moviment modernista de fi de segle (Volum VI).