També ha estudiat filologia catalana...

Judit Sadurní Llurba
Anys d’estudi de filologia catalana a la UB: 1991-1996

Trajectòria personal i professional.

De ben jove ja sabia que volia estudiar filologia catalana per ser “professora de català”. Quan va ser l’hora, em vaig matricular a Filologia Catalana de la UB. Sempre vaig mantenir cert equilibri entre les assignatures de llengua i les de literatura, perquè m’interessaven molt totes dues branques, tot i que a l’hora d’entrar en el món laboral em vaig decantar per la llengua. Ja els últims dos anys de carrera vaig obtenir una beca a l’Observatori de Neologia de la Teresa Cabré (l’últim curs es va traslladar a la UPF). A partir d’aquí la meva formació va anar encaminada cap a la lingüística: vaig fer els cursos de doctorat en Lingüística Aplicada a l’IULA (UPF), però a l’hora de fer la tesina ja ho vaig deixar córrer perquè no em volia dedicar a la docència ni a la recerca, i havia començat a treballar al Centre de Terminologia TERMCAT. Més endavant vaig simultaniejar el TERMCAT amb El Periódico de Catalunya, on vaig entrar el 1998 com a editora/correctora de l’edició en català (al final de la carrera havia fet el curs de correcció Nivell K).

Destacaria de la formació rebuda en els estudis de filologia catalana.

En primer lloc, m’agradaria destacar haver rebut classes magistrals d’alguns dels professors més destacats del seu àmbit, juntament amb algunes assignatures de caràcter diferent, no tan teòriques en què entrava més en joc la discussió o la recerca.

El més útil dels estudis de filologia catalana.

Per la meva orientació professional, ja que sempre he treballat en el camp de la llengua, m’han estat més útils els coneixements adquirits, sobretot, de morfologia, lexicologia i sintaxi. Més endavant, després d’uns quants anys de treballar a El Periódico, vas oblidant la part més teòrica de les diferents assignatures per fer ús de la pràctica i aplicar-la a la correcció, tenint en compte que a més ens hem de cenyir al llibre d’estil del diari. En aquest moment de la vida laboral és quan el que més aprofites de la carrera és haver après a utilitzar les diverses eines de què disposes per a la feina i el material que et pot ser útil. Cal dir que des de llavors la irrupció de les TIC ho ha canviat tot una mica...

En els estudis de filologia catalana s’hi troba a faltar.

Assignatures més pràctiques, que et preparin més per a un futur professional.

Complementar i actualitzar els estudis de filologia catalana.

Vaig fer cursos (entre ells, el de correcció de textos --nivell K, en aquella època--) i seminaris diversos durant uns quants anys, la majoria relacionats amb temes de llengua. A més, després d’acabar la carrera vaig començar un doctorat en lingüística aplicada a l’IULA, tot i que el vaig deixar després dels dos cursos i havia de decidir-me a fer la tesina, ja que llavors la meva feina anava encarada a l’àmbit de la correcció. Uns quants anys després he fet la llicenciatura en Humanitats a la UPF, en la qual, tot i decantar-me en aquesta ocasió per l’itinerari d’Història, he cursat diverses assignatures de literatura i llengua, tant catalanes com d’altres idiomes. Que m’ha permès ampliar horitzons.

Percepció dels estudis de filologia catalana amb el temps.

De fet sempre he estat molt contenta amb les assignatures que vaig escollir, tot i que m’hauria agradat poder assistir a altres assignatures complementàries de les cursades. En qualsevol cas, ara penso que vaig aprofitar poc les possibilitats que m’oferien.

Un consell per als actuals estudiants de filologia catalana.

En primer lloc, crec que s’ha de tenir clares les preferències i cursar aquelles assignatures que t’atreguin més o que vagin més encaminades a allò a què et vols dedicar (si ja ho tens clar). He de dir que en el meu cas sempre m’havia volgut dedicar a l’ensenyament i això sumat al fet que m’interessava conèixer més bé la literatura catalana i aprofundir en la llengua va fer que mantingués aquell equilibri d’assignatures de què parlava més amunt. Però després de fer el CAP (curs d’aptitud pedagògica) em vaig adonar que ensenyar no era el que volia fer, que no seria una bona professora, i que dedicar-m’hi com a última sortida no era just, ni per a mi ni per als alumnes. És a dir, la meva recomanació per als estudiants és tenir clar què volen fer, a què es volen dedicar per aprofitar al màxim els estudis, tot i que en qualsevol cas sempre s’és a temps de reorientar les possibles sortides professionals.