També ha estudiat filologia catalana... Max Pàrraga

Max Pàrraga Díaz

Professor de Llengua i Literatura Catalanes a ESO i Batxillerat.

Any d’acabament dels estudis: 2018

Què et va portar a estudiar Filologia Catalana i què en destacaries?

Vaig estudiar Filologia Catalana per la sort de tenir unes professores de llengua i literatura immensament memorables; per la sort de tenir una família que m’hi va donar suport sense saber ben bé a què em duria, aquesta carrera; per la sort de descobrir, al batxillerat, autors i obres que em van enlluernar; per la sort de ser un lector àvid; i per la sort, entre moltes altres sorts, que m’apassionessin la fonètica, la sintaxi o la poesia. En acabada la carrera vaig poder reafirmar-me que havia tingut sort: havia cursat uns estudis a què em dedicaria vida rere vida, perquè m’han ajudat a entendre una mica millor el món, perquè m’han empès a fruir d’una literatura que no és sinó el reflex d’un poble entossudit a no ser mai anihilat, i perquè m’han esperonat a capir el sentit de la realitat per mitjà dels sons, les paraules i les estructures, els quals són la matriu del que ens fa éssers humans i els quals són, segons com es miri, el que fa més accessible aquesta estructura críptica i laberíntica que és la comunicació entre iguals.

Com has complementat els teus estudis?

En termes acadèmics, he complementat els meus estudis cursant el Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, en l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana i Castellana a la Universitat de Barcelona.

Quina és la teva trajectòria professional i què en destacaries?

El darrer any de cursar la carrera vaig obtenir una beca de coŀlaboració amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, en el si de la qual vaig introduir-me en l’òrbita de la correcció i de l’assessorament lingüístics. Un cop acabats els estudis de Filologia Catalana vaig poder accedir, arran de la manca de professorat de llengua i literatura catalanes, al món de l’ensenyament. Actualment, hi treballo i puc dir a títol personal que és el millor que he fet mai, perquè els adolescents t’alimenten dia rere dia i perquè és un goig poder ajudar-los a integrar un àpex d’allò que t’apassiona tant, la llengua i la literatura catalanes, i, al capdavall, intentar de menar-los a entendre un món que els (i ens) és abstrús.

Quines recomanacions faries als futurs estudiants de Filologia Catalana?

Recomanaria als futurs alumnes de Filologia Catalana que aprofitessin del primer segon de carrera a l’últim, perquè cada lliçó és vàlida per a la vida. Els aconsellaria que no es deixessin endur per les riotes de l’entorn en esbrinar què estudien, perquè la resta no sap de què va, això de la Filologia Catalana, ni què s’hi fa. Els advertiria que no tinguessin por de les sortides laborals, perquè, de feina, en tindran ara en el camp de l’assessorament lingüístic adés a l’ensenyament, per esmentar dos mons dels molts en els quals podran treballar. Finalment, els avisaria que la Filologia Catalana genera addicció i que, un cop hi ets, no en pots, ni en vols, fugir mai, atès que la vida són paraules, i els filòlegs ens hi emocionem, ens en delim i ens en meravellem, en regalem i alhora ens en nodrim, hi delirem, i, per damunt de tot, en fruïm.

Trenca un tòpic sobre Filologia Catalana

Sovint Filologia Catalana ha estat una carrera titllada de carrinclona i d’anquilosada, i això és tot just al contrari: es tracta d’estudis que, si bé aborden en bona mesura realitats passades, ho fan des d’una òptica puntera i innovadora. De més a més, abracen l’estudi de teories lingüístiques de factura contemporània i tenen en compte les aportacions científiques més noves. Desenganyem‑nos, però: recórrer al passat és l’eina més efectiva per trabucar el present, i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona dona els instruments necessaris per conèixer la tradició catalana i accedir a les produccions actuals, i també dota l’alumnat de mecanismes per gaudir del fet lingüístic en qualsevol de les seves manifestacions, sia oral sia escrita, i entendre el perquè dels mots, vells i nous, i propis i d’altri. Aquests estudis, penso jo, van molt més enllà d’hores de lliçons eternes de lírica trobadoresca o de propietats textuals: es tracta d’una carrera amb un tarannà innovador que ajuda l’alumne a entendre el que l’envolta partint de la tradició i a ser partícip d’una cultura en estat expansiu.