També ha estudiat filologia catalana... Júlia Català

Júlia Català

Treballa a la Institució de les Lletres Catalanes i prepara una tesi doctoral.

Any d’acabament dels estudis: 2013

Què et va portar a estudiar Filologia Catalana i què en destacaries?

Quan anava a l’institut, a les classes de literatura se’m posava la pell de gallina. El que els professors de Llengua i Literatura Catalana i Castellana m’explicaven i els textos que ens llegien, i ens feien llegir, per comentar-los m’inquietaven i em commovien, em mostraven, intuïa, què era açò de la Vida d’una manera que no ho feien altres assignatures. Fins al punt que eren capaços de fer-me oblidar que allò era, també, part d’un currículum escolar i matèria susceptible d’entrar als exàmens, que em feien passar molta pena. Després he pensat que aquella reacció d’adolescent, tan instintiva, tan poc controlada, era la manera amb què el meu cos, per extensió del meu jo manco físic, em deia que la literatura no només parla de nosaltres sinó que només parla de nosaltres. Ens diu, ens explica, ens interpreta, i açò ens ajuda a viure. Llavors vaig pensar que aquell era un motiu de prou pes per decidir estudiar Filologia Catalana, i, per sort, comptava amb tot el suport familiar: els meus pares sempre m’han dit que intenti fer allò que m’agrada.

Aquestes sensacions, tan de viure-les i tan difícils de posar en paraules, són segurament un bon resum del que crec més destacable d’aquesta carrera.

Com has complementat els teus estudis?

En acabar Filologia Catalana vaig fer el Màster interuniversitari d’Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes (UAB i UB) i el Màster de Gestió Cultural (UIC).

Quina és la teva trajectòria professional i què en destacaries?

Mentre realitzava aquests estudis i un cop vaig acabar-los, vaig intentar mantenir un bon expedient acadèmic per tal de poder gaudir de beques de col·laboració amb el Departament i també cercar algunes col·laboracions amb llocs de treball que m’interessaven i feines més o manco relacionades amb la meua formació: de redacció de continguts, de correcció, de coordinació o gestió...

En aquests moments estic a la Institució de les Lletres Catalanes i faig una tesi doctoral, a temps parcial, sobre la poesia de Joan Vinyoli. Tenc una feina que, sense deixar de ser feina, fa que em desperti cada dia donant gràcies, perquè crec en el que faig i en el sentit i la necessitat que açò té. Quan els valors individuals, personals, i els valors professionals, corporatius del lloc on treballes, coincideixen, es dona una situació de comoditat (en el sentit de treballar a gust), compromís i satisfacció inigualable. I tot açò, tenint en compte la inestabilitat i la precarietat generalitzades en què vivim, em sembla una sort.

Quines recomanacions faries als futurs estudiants de Filologia Catalana?

Que gaudeixin d’aquests estudis i treguin tot el suc de la riquesa i els valors que els poden oferir, que llegeixin molt, moltíssim, i que a mesura que ho faixin vagin afilant la seua mirada crítica, que estableixin totes les connexions interdisciplinars que creguin convenients, que no es conformin i que es queixin quan calgui, i que vagin teixint una xarxa intel·lectual, entre ells i amb professionals del sector cultural, que prest o tard els pot anar molt bé. I, sobretot, que romanguin fidels a la sensibilitat que els ha empès a estudiar aquesta carrera i que no deixin de creure en la necessitat i utilitat de les Humanitats i actuïn en consonància amb aquesta creença.

Trenca un tòpic sobre Filologia Catalana

Crec que si d’una manera generalitzada s’entengués l’intent de ser feliç, vivint segons una sinceritat amb un mateix i, per tant, de manera més harmònica, com quelcom d’una utilitat evident, no caldria justificar constantment per a què serveix estudiar Filologia Catalana.