- Inici
- Departament
- Nous estudiants
- Docència
- Recerca
- Publicacions
- Actualitat
També ha estudiat filologia catalana... Ares Llop
divendres, 31 maig, 2019
Ares Llop Naya
Professora de llengua i cultura catalanes a Cardiff University i investigadora especialitzada en la sintaxi dialectal del català i en l’ensenyament de català com a llengua estrangera.
Any d’acabament dels estudis: 2012
Què et va portar a estudiar Filologia Catalana i què en destacaries?
Vaig voler estudiar Filologia Catalana per l’interès per la variació lingüística i per l’origen de les paraules que vaig començar a sentir quan estudiava batxillerat. Aquesta atracció pels mots es va anar convertint en delit per la sintaxi del català. Per a mi, una de les descobertes fonamentals durant el grau va ser conèixer i fer-me pròpies eines, eines i més eines per a l’estudi científic de l’arquitectura sincrònica i diacrònica de la meva llengua i de les llengües del món.
Com has complementat els teus estudis?
Quan vaig acabar el grau, vaig estudiar el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (UB-UAB) per poder accedir a la formació predoctoral. Vaig fer una tesi doctoral sobre la variació dialectal de tipus sintàctic en els parlars catalans i altres varietats del contínuum romànic. Durant l’etapa predoctoral, a més, vaig poder fer una estada de recerca al Centro de Linguística da Universidade de Lisboa i vaig poder viatjar arreu del món per presentar la meva recerca.
Posteriorment, vaig cursar el Màster d’Ensenyament de Català com a Primera i Segona Llengua (UB-UAB-UVic) i el programa de Formació Docent en Educació Superior (UAB).
Paral·lelament, durant els anys de formació em va interessar molt aprendre i conèixer en profunditat altres llengües romàniques com l’occità, el francès, l’italià, el portuguès. Crec que estudiar bé tantes llengües romàniques com es pugui és un valor afegit per a qualsevol estudiant de filologia.
Quina és la teva trajectòria professional i què en destacaries?
La meva trajectòria professional s’explica a través de tres conceptes: la recerca, la docència i la transferència de coneixement. Des que em vaig començar a formar que sabia que la docència m’apassionava. Ara bé, tenia clar que per poder transmetre coneixements de manera rigorosa, havia d’aspirar a un bagatge sòlid en el camp de la investigació. La formació i la recerca han estat dues constants que he intentat mantenir fins i tot un cop incorporada al món laboral. Alhora, en l’experiència al món laboral, he intentat fer una transferència efectiva i útil dels coneixements previs. Per tant, doncs, he intentat interconnectar els tres conceptes citats abans perquè crec que s’alimenten els uns dels altres. Actualment soc docent de llengua i cultura catalanes a Cardiff University i faig recerca en el camp de la sintaxi dialectal del català i en l’ensenyament de català com a llengua estrangera. Alhora, compagino la docència i la recerca amb la tasca d’elaboració de materials per a llibres de text de llengua catalana per a ESO i Batxillerat. Col·laboro, també, en l’elaboració de manuals per a l’ensenyament del català com a llengua estrangera.
Quines recomanacions faries als futurs estudiants de Filologia Catalana?
Que tinguin els ulls oberts i les mires llargues per buscar les connexions d’allò que fan a l’aula amb el que passa al seu barri, a la seva ciutat, al país, etc. Que intentin trobar els espais per compartir i transmetre el seu apassionament per la llengua i la literatura a peu de carrer, per crear xarxes i sinergies que enforteixin la nostra llengua i cultura i que els permetin “viure” el que estudien i fer-ho significatiu i valuós per a ells i per a la societat.
Trenca un tòpic sobre Filologia Catalana
A aquells que fa uns anys em feien dubtar de la intuïció que em portava a inscriure’m al grau de Filologia Catalana dient-me que em limitaria a estudiar “només” el català –i que, a més, jo ja en sabia, de català–, ara els enviaria a Verdaguer: “Allà on tu veus el desert eixams de mons formiguegen”. O com va dir Simona Škrabec: “La felicitat petita i l’horitzó ben ample”.