Presentació del estudis de Filologia Catalana

Els estudis de Filologia Catalana tenen com a objectiu la formació de professionals de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes. Amb aquesta finalitat sistematitzem i graduem els coneixements que transmetem en el procés de formació de l’estudiant. Oferim estudis de lingüística normativa, descriptiva, aplicada i històrica; de literatura medieval, moderna i contemporània, i de mètodes d’anàlisi i d’edició de textos.

 

 

 Què és la filologia? | El departament | Una mica d'història

 

Què és la filologia?

La filologia és la disciplina científica que té com a objecte d’estudi la paraula. El filòleg s’interessa per totes les manifestacions de la paraula com a forma del pensament i com a transmissora d’informació, d’idees o de sentiments. Per això esdevé un professional competent en la comprensió i en la interpretació dels textos, en el coneixement de l’estructura i de l’evolució de la llengua i en el seu ús normatiu i expressiu, i un especialista en la cultura en la qual s’inscriu la llengua.

Els estudis de Filologia Catalana proporcionen un coneixement aprofundit de la cultura catalana i, alhora, faciliten el coneixement d’altres llengües i literatures. Principalment, l’estudi d’altres llengües romàniques i el necessari coneixement de la literatura, del pensament, de la història i de l’art de la tradició occidental.

El departament

El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB està format per tres seccions: Lingüística General, Lingüística Catalana i Literatura Catalana. Imparteixen la seva docència a la Facultat de Filologia. Alguns professors del departament fan classes també a la Facultat de Dret.

Accés al directori organitzatiu

Una mica d'història

Tot i la prohibició de l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la Universitat de Barcelona durant la dictadura franquista, cap a començament dels anys 40, alguns professors de prestigi com Martí de Riquer en el camp de la literatura, des de l'àmbit de la Filologia Romànica, i Antoni M. Badia i Margarit en el de la lingüística, des de l'àmbit de la Filologia Hispànica, van introduir informalment els estudis sobre el català. Tanmateix, no fou fins al curs 1954-1955 que el programa oficial va poder comptar amb una assignatura de "Literatura catalana", dedicada a la literatura medieval i professada per Martí de Riquer, que va fer costat a l'assignatura "Lingüística catalana", llavors impartida per Antoni M. Badia.

Antoni Comas i Pujol

Dins d'aquest costerut procés de recuperació, a partir del 1960-1961, estudiants i intel·lectuals demanaven la creació d'una càtedra de llengua i literatura catalanes i Antoni Comas, des de la secció de romàniques, va començar a fer unes classes de llengua catalana que el ministeri va haver d'acabar permetent i aconseguiren de tenir continuïtat. La càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Barcelona fou creada el 1965 i guanyada per Antoni Comas i Pujol. Aquest fet representà, per primera vegada després de la guerra, el reconeixement oficial acadèmic dels estudis de filologia catalana.

L'Any 1969 les antigues càtedres van ser substituïdes per departaments i, dins de la Secció de Filologia Romànica, el nou Departament de Filologia Catalana, dirigit per Antoni Comas, englobà els ensenyaments de "Literatura catalana moderna y contemporánea", "Historia del catalán", "Literatura medieval", "Gramática catalana" i matèries "afines".

A més manllevar professors al Departament de Llengua Espanyola, com Antoni M. Badia o Joan Veny, es van anar incorporant al Departament o hi van fer classe durant uns anys, professors com Joan Alegret, Montserrat Anguera, Mercè Boixareu, Francesc Bonastre, Lluís Cabruja, Max Cahner, Miquel Coll i Alentorn, Gabriel Ferrater, Narcís Garolera, Rosalia Guilleumas, Josep Massot i Muntaner, Enric Moreu-Rey, Lídia Pons, Miquel Porter, Joaquim Rafel, Ricard Salvat, Elvira Silvestre, Amadeu J. Soberanas i Lleó, Josep Miquel Sobrer o Joan Solà.

La que podem considerar com a primera promoció de llicenciats en filologia catalana va sortir l'any 1973, si bé llavors la titulació oficial encara no era aquesta sinó la de llicenciats en "Filosofía y Letras. Sección de Filología Románica. Subsección: Catalán".

L'any 1971 l'antiga Escola Normal de Sants (així s'anomenaven aleshores els centres de formació de mestres) es convertí en Escola Universitària de Formació del Professorat i s'integrà a la Universitat de Barcelona; el curs següent, 1972-1973, s'aconsegueix introduir per primer cop la docència de la llengua catalana amb caràcter obligatori. Aviat va caldre contractar nou professorat per impartir les assignatures corresponents, i d'aquesta manera, es creà el Seminari de Català, encara que aquest òrgan no tenia cap reconeixement legal.

El 1987 es va constituir el Departament de Filologia Catalana integrat per tres seccions: la de Lingüística, la de Literatura i una tercera que reuneix els professors de llengua i literatura catalanes que imparteixen docència a la llavors Escola Universitària de Formació del Professorat, actualment Facultat d'Educació. El 2016 es van fusionar de mutu acord l’antic Departament de Filologia Catalana (excepte la Secció de Formació de Professorat, que ha quedat integrada en un Departament de Didàctica de la Facultat d’Educació) i l’antic Departament de Lingüística General, amb el nom de Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.