Ciència vernacla a la Corona d'Aragó i al seu context romànic (segles XIII-XVI)

Investigador principal
Lluís Cifuentes
Codi de referència
FFI2014-53050-C5-3-P

Antònia Carré Pons (Universitat Oberta de Catalunya), Fernando Serrano Larráyoz (Universidad de Alcalá de Henares). Equip de treball: Thomas M. Capuano (Truman State University - EUA), Carmel Ferragud Domingo (Universitat de València), Michael Kreibich (investigador independent - Alemanya), Theo Loinaz Calvo (Universitat de Barcelona), Jesús Pensado Figueiras (investigador independent), Stefano Rapisarda (Università di Catania - Itàlia), Raimon Sebastian Torres (investigador independent), Ilaria Zamuner (Università di Chieti - Itàlia).

Any d'inici
Any de finalització
Cos de text

Objectius:

1. Desenvolupament de la base de dades Sciència.cat DB: revisió i publicació progressiva dels materials incorporats en fases anteriors (descripcions d'obres i manuscrits); manteniment i redisseny de l'apartat relatiu a la bibliografia; incorporació de descripcions de manuscrits, impresos antics, documents sobre llibre i lectura i vocabulari tècnic; i continuació del buidatge sistemàtic de temes de medicina, ciència i tècnica en les obres de la literatura catalana medieval.

2. Explotació del material classificat a Sciènca.cat DB amb l'estudi i l'edició d'algunes obres: les traduccions catalanes de la Isagoge de Johannitius (Carré i Cifuentes); el Receptari de misser Joan (Cifuentes i Carré); la Memòria de les llaurons (Capuano); la traducció catalana de Ferrer Saiol de l'Opus agriculturae de Pal·ladi (Sebastian); una de les versions catalanes del Secretum secretorum pseudoaristotèlic (Rapisarda); els textos breus d'astrologia no tècnica (Loinaz); i la traducció catalana d'un tractat oftalmològic salernità (Kreibich). Estudi del gènere del receptari mèdic (Cifuentes), de la difusió social de la ciència a través de la literatura (Ferragud) i de la recepció de l'astrologia en medis profans (Loinaz).

3. Anàlisi comparada, amb especial atenció al lèxic tècnic: classificació i estudi del lèxic medicofarmacèutic, sovint plurilingüe, emprat a l'antic regne de Navarra durant la primera meitat del segle XVI (Serrano); estudi comparat de la lexicografia medicofarmacològica romànica a partir de l'edició d'un petit corpus de textos italians (Zamuner); i estudi de la difusió en castellà i en català del Màcer, de breus promptuaris mèdics sobre la semiologia i la dieta, i de receptes en manuscrits miscel·lanis (Pensado).