La finalitat de l’art poètica d’Horaci, segons Morell, és fer erudits en poesia i instruir els poetes. El concepte de decòrum és omnipresent. La faula ha de ser unitària i coherent, sense digressions, si no s’insereixen adequadament en el conjunt per crear una unitat de sentit. Morell exemplifica prolixament les incoherències, canvis de to o desproporcions que sempre s’han d’evitar perquè generen confusió o obscuritat. La imitació i la versemblança marquen els límits de la literarietat (diferencia l’”imitador” del “medroso relator”). El comentari als vv. 128-130 conté tota una declaració de principis sobre la imitació literària, que bandeja la recerca de l’originalitat i la novetat en literatura.
Morell descriu també els efectes anímics que ha de suscitar la literatura (alegria, tristesa, còlera i severitat) i diferencia els lectors dels espectadors: “lo que solamente oýmos, nos lo dan, pero lo que vemos en las tablas y theatros nos lo tomamos, concibiendo en nosotros los afectos según la diferencia de las cosas que vemos y entonces nos vemos más que quando solamente oýmos”. El v. 139 (pariran les muntanyes i en naixerà un ratolí) s’interpreta com la necessitat de no trair les expectatives del lector. Les oposicions ingenium/ars, docere/delectare han de conduir a un equilibri eclèctic, en la línia horaciana.
L’òptica de Morell és més renaixentista que barroca, però ni les poètiques barroques ni la literatura coetània no són objecte de crítica, simplement s’ignoren. El terme “ingenium” es considera sinònim de talent natural i no s’interpreta mai en clau barroca. La loquacitat i l’excés d’ornamentació retòrica es consideren “confusión y obscuridad de palabras”. La crítica a la “novetat” és també significativa. Quan comenta els vv. 215-219, sobre l’ús del moviment i la lascívia per atreure el públic a la comèdia, Morell actualitza la informació amb “fue necessario que para su entretenimiento se introduxessen nuevos modos de gestos, sales y gracejos, como los que usan los graciosos de nuestro tiempo en las tablas”.
Els comentaris tenen un clar to didàctic, que delata que els destinataris són els estudiants, en aquest cas dels col·legis jesuítics. L’acarament de l’original llatí amb la traducció s’explica també per motivacions pedagògiques.
Per Morell la literatura és una imitació coherent, versemblant i harmònica, a través de la qual el lector comprén conceptes de manera agradable. El jesuïta manresà defensa la norma enfront de l’ús i considera que “un autor ni gana ni pierde por la censura del vulgo, sinó por la de los entendidos y discretos”.
