Joan Lluís Vives (València, 1492 – Bruges 1540), humanista i filòsof, que repartí la seua vida entre París, Lovaina, Oxford o Bruges, és conegut per la seua obra sobre la reforma del coneixement (De disciplinis, 1531). Autor també de diferents assaigs sobre la interpretació de la fe cristiana (De veritate fidei, 1543, etc.) i l’organització social i política (De Europae statu ac tumultibus, 1522; De subventione pauperum, 1526), fou abundantment llegit per l’Exercitatio linguae latinae (1538). Va fer compatibles els seus interessos en retòrica (De ratione dicendi, 1533) amb la recerda en psicologia (De anima et vita, 1538) o en filosofia (Introductio ad sapientiam, 1524). Aquest Comentari a la famosa Retòrica pertany al primer període flamenc de l’autor i ha d’ésser considerat com un primer exercici universitari, previ encara als escrits humanístics més polèmics i crítics amb l’ensenyament de París.
